Quin tipus de mestre vols ser?

Els anys passen, i el món va evolucionant, tant en la vida social com en l'educació. I és per això que avui vinc a parlar-vos de quin tipus de mestre m'agradaria ser; aquella professora que tots els nens estimen, aquella que és bona i no necesita renyar als infants per a què es comportin.

És difícil determinar com vull ser d'aquí a uns quants anys, quan ja acabi la carrera i tengui la oportuninat d'exercir com a docent a un centre d'ensenyança. Per qué, el meu mòdel d'escola, és aquell que he rebut a la infància (pot ser per això m'agradaria ser mestra; per la magnífica experiència que vaig tenir). Pot ser, era un poc d'estil tradicional, més que res per l'obra de l'escola (que és aquella quadrada, tancada,...), però amb els espais determinats per a cada etapa del nens (l'espai d'infantil, l'hort, la pista de fútbol,...). I per al meu gust, és un bon exemple a seguir, ja que té una compensació de serietat (formalment parlant, per l'àmbit educatiu), i a la vegada diversió (pel fet de tenir diverses zones on els nens poden jugar, investigar, fer activitats de conreu,... Formar-se pràcticament). També m'agradaria una escola que, des de primària familiaritzen als infants amb la informàtica, ja que ens paregui bé o malament, la tecnologia és el futur, i el nostre principal objectiu és preparar als alumnes per al seu esdevenir.

També, el què jo treballaria molt és el treball en equip, ja que és una forma d'aprendre conjuntament amb els teus companys, i si un cau, cauen tots. I si tots estan units podran avançar millor i ser més forts per allò què els hi vengui damunt. Així doncs, també proposso una participació de cada alumne, amb la finalitat de fer classes dinàmiques, creatives i divertides; no sols amb un llibre de text, sinò amb jocs, fotografies, excursions,... Llavors, si no tenim la col·laboració dels nens, no podem fer cap cosa. Amb aquesta idea, seria una forma diferent d'aprendre, no com l'estil tradicional d'aprendre de memòria uns quants noms, sinò tenir l'experiència i recordar aquells conceptes, aprendre gràcies a la variació. Juntament amb això, propossaria la igualtat dels infants, és a dir, que tots i cada un d'ells tengui les mateixes oportunitats de tindre un bon futur; i com fer això? Doncs, adaptant l'ensenyança a cada alumne en particular. No tots els nens reben de la matixa forma la informació, llavors, tenim que cercar diferents víes per fer arribar els conceptes als més necesitats. Aquí també parlo de la integració de nens amb dificultats majors, que no quedin excloents de classe, que pasen a formar un més del grup.

Per finalitzar aquesta entrada, dir que, m'agradaria canviar la forma educativa. Passar de l'escola tradicional, a l'escola del segle XXI; el més important és la forma d'educar. El meu dessig és que els nens tenguin ganes per aprendre, que estiguin motivats. Llavors, aquesta és la meva feina, incentivar el seu aprenentatge.

(Videos: https://youtu.be/hDopRrAhNLE; https://youtu.be/LpmP7gcu8b8)