Les finalitats de l'educació.

L'activitat escolar des dels anys setanta, fins a l'actualitat ha canviat. Per començar a parlar d'aquest canvi farem referència al concepte de 'competència'. Segons el diccionari de la llengua catalana, és “el dret de decidir, sia en virtut d’una autoritat legal, sia en virtut d’un reconegut coneixement de la matèria”.
En l'àmbit educatiu ho podem entendre com les diverses formes d'ensenyar i de transmetre determinats coneixements. Als setanta, aquest es referia a la capacitat en dur a terme una activitat d'una manera eficaç; abans l'escola en un espai únic, es centrava en memoritzar temaris, instruir conceptes teòrics (que els infants no podien dur a terme en la pràctica), tot per a passar una prova, de forma escrita i per igual a tots els alumnes, tenguin alguna dificultat o no; no tenien en compte aprendre, sols memoritzaven per poder avançar en les etapes educatives; ja que a partir de la Revolució Burgesa es va determinar que l'escola és un pas previ a la universitat. Aquí ja podem veure una distinció de la societat, ja que aquesta té dos camins: el primer és la ensenyança comuna de l'escola per a tothom; i el segon per a aquelles persones privilegiades, el camí cap a la universitat. Així idò, anomenarem a aquest tipus d'escola, 'escola tradicional'; un tipus d'escola selectiva, marginadora i diferenciadora.

La competència que es busca a continuació és el d'una 'escola activa'. Aquesta es centrarà en formar per a la vida, on l'alumne és el protagonista i el mestre sols és una guia per al seu desenvolupament; no són sols la instrucció de conceptes, sinò també la amplitud de continguts i amb una evaluació on no sols siguin criteris d'exàmens, sinò també es tendrà en compte els valors de la vida. Cal dir que l'educació dels pares també és important ja que el que no s'aprengui a casa, desprès a l'escola supossarà una major dificultat, un clar exemple és la lectura.

Això també ho podem observar en el pensament de Rousseau sobre l'educació, ja que diu que l'alumne aprén per sí mateix, i mitjançant dels seus errors. També fa una referència a la religió, aquí ja veim una concepció diferent d'educació, i del mateix pensament sorgeixen les diferències educatives en les societats, els diferents sistemes educatius.

Aquest canvi es va poder dur a terme gràcies a la universalització educativa juntament amb el pensament democràtic i la globalització econòmica; ja que es tenia que adaptar l'educació al sistema polític corresponent, situant-se al mateix nivell educatiu mundial, i educant a gent del poble, encara que sigui a diferents nivells.

Les organitzacions internacionals també han influit per a poder aconseguir aquest canvi possant així nous drets de l'educació, com per exemple la UNESCO diu que “l'educació té la missió de permetre a tots sense exepció fer fructificar les seves facultats i capacitats de creació, (…) i realitzar el seu propi projecte personal”.

Per finalitzar dir que ens formem mitjançant l'experiència, gràcies a aquesta es marca la nostra personalitat; l'educació ens marca tota la vida.

Fotos pròpies.
Aprèn d'una manera diferent i divertida; descobreix natura; interès d'un mateix per l'educació; treball en equip; NO al sistema tradicional; diversitat; nous mitjans educatius i d'aprenentatge.

Referència bibliogràfica: Zabala i Arnau (2009). Idea clave 4, Los fines de la educación en competencias son el pleno desarrollo de la persona. En Zabala i Arau (Ed.), 11 ideas clave. Como aprender y enseñar competencias. Barcelona: Graó

Bibliografia: Zabala i Arnau (2009). Idea clave 1 i 4. 11 ideas clave. Como aprender y enseñar competencias. Barcelona: Graó

Quin tipus de mestre vols ser?

Els anys passen, i el món va evolucionant, tant en la vida social com en l'educació. I és per això que avui vinc a parlar-vos de quin tipus de mestre m'agradaria ser; aquella professora que tots els nens estimen, aquella que és bona i no necesita renyar als infants per a què es comportin.

És difícil determinar com vull ser d'aquí a uns quants anys, quan ja acabi la carrera i tengui la oportuninat d'exercir com a docent a un centre d'ensenyança. Per qué, el meu mòdel d'escola, és aquell que he rebut a la infància (pot ser per això m'agradaria ser mestra; per la magnífica experiència que vaig tenir). Pot ser, era un poc d'estil tradicional, més que res per l'obra de l'escola (que és aquella quadrada, tancada,...), però amb els espais determinats per a cada etapa del nens (l'espai d'infantil, l'hort, la pista de fútbol,...). I per al meu gust, és un bon exemple a seguir, ja que té una compensació de serietat (formalment parlant, per l'àmbit educatiu), i a la vegada diversió (pel fet de tenir diverses zones on els nens poden jugar, investigar, fer activitats de conreu,... Formar-se pràcticament). També m'agradaria una escola que, des de primària familiaritzen als infants amb la informàtica, ja que ens paregui bé o malament, la tecnologia és el futur, i el nostre principal objectiu és preparar als alumnes per al seu esdevenir.

També, el què jo treballaria molt és el treball en equip, ja que és una forma d'aprendre conjuntament amb els teus companys, i si un cau, cauen tots. I si tots estan units podran avançar millor i ser més forts per allò què els hi vengui damunt. Així doncs, també proposso una participació de cada alumne, amb la finalitat de fer classes dinàmiques, creatives i divertides; no sols amb un llibre de text, sinò amb jocs, fotografies, excursions,... Llavors, si no tenim la col·laboració dels nens, no podem fer cap cosa. Amb aquesta idea, seria una forma diferent d'aprendre, no com l'estil tradicional d'aprendre de memòria uns quants noms, sinò tenir l'experiència i recordar aquells conceptes, aprendre gràcies a la variació. Juntament amb això, propossaria la igualtat dels infants, és a dir, que tots i cada un d'ells tengui les mateixes oportunitats de tindre un bon futur; i com fer això? Doncs, adaptant l'ensenyança a cada alumne en particular. No tots els nens reben de la matixa forma la informació, llavors, tenim que cercar diferents víes per fer arribar els conceptes als més necesitats. Aquí també parlo de la integració de nens amb dificultats majors, que no quedin excloents de classe, que pasen a formar un més del grup.

Per finalitzar aquesta entrada, dir que, m'agradaria canviar la forma educativa. Passar de l'escola tradicional, a l'escola del segle XXI; el més important és la forma d'educar. El meu dessig és que els nens tenguin ganes per aprendre, que estiguin motivats. Llavors, aquesta és la meva feina, incentivar el seu aprenentatge.

(Videos: https://youtu.be/hDopRrAhNLE; https://youtu.be/LpmP7gcu8b8)