Les finalitats de l'educació.

L'activitat escolar des dels anys setanta, fins a l'actualitat ha canviat. Per començar a parlar d'aquest canvi farem referència al concepte de 'competència'. Segons el diccionari de la llengua catalana, és “el dret de decidir, sia en virtut d’una autoritat legal, sia en virtut d’un reconegut coneixement de la matèria”.
En l'àmbit educatiu ho podem entendre com les diverses formes d'ensenyar i de transmetre determinats coneixements. Als setanta, aquest es referia a la capacitat en dur a terme una activitat d'una manera eficaç; abans l'escola en un espai únic, es centrava en memoritzar temaris, instruir conceptes teòrics (que els infants no podien dur a terme en la pràctica), tot per a passar una prova, de forma escrita i per igual a tots els alumnes, tenguin alguna dificultat o no; no tenien en compte aprendre, sols memoritzaven per poder avançar en les etapes educatives; ja que a partir de la Revolució Burgesa es va determinar que l'escola és un pas previ a la universitat. Aquí ja podem veure una distinció de la societat, ja que aquesta té dos camins: el primer és la ensenyança comuna de l'escola per a tothom; i el segon per a aquelles persones privilegiades, el camí cap a la universitat. Així idò, anomenarem a aquest tipus d'escola, 'escola tradicional'; un tipus d'escola selectiva, marginadora i diferenciadora.

La competència que es busca a continuació és el d'una 'escola activa'. Aquesta es centrarà en formar per a la vida, on l'alumne és el protagonista i el mestre sols és una guia per al seu desenvolupament; no són sols la instrucció de conceptes, sinò també la amplitud de continguts i amb una evaluació on no sols siguin criteris d'exàmens, sinò també es tendrà en compte els valors de la vida. Cal dir que l'educació dels pares també és important ja que el que no s'aprengui a casa, desprès a l'escola supossarà una major dificultat, un clar exemple és la lectura.

Això també ho podem observar en el pensament de Rousseau sobre l'educació, ja que diu que l'alumne aprén per sí mateix, i mitjançant dels seus errors. També fa una referència a la religió, aquí ja veim una concepció diferent d'educació, i del mateix pensament sorgeixen les diferències educatives en les societats, els diferents sistemes educatius.

Aquest canvi es va poder dur a terme gràcies a la universalització educativa juntament amb el pensament democràtic i la globalització econòmica; ja que es tenia que adaptar l'educació al sistema polític corresponent, situant-se al mateix nivell educatiu mundial, i educant a gent del poble, encara que sigui a diferents nivells.

Les organitzacions internacionals també han influit per a poder aconseguir aquest canvi possant així nous drets de l'educació, com per exemple la UNESCO diu que “l'educació té la missió de permetre a tots sense exepció fer fructificar les seves facultats i capacitats de creació, (…) i realitzar el seu propi projecte personal”.

Per finalitzar dir que ens formem mitjançant l'experiència, gràcies a aquesta es marca la nostra personalitat; l'educació ens marca tota la vida.

Fotos pròpies.
Aprèn d'una manera diferent i divertida; descobreix natura; interès d'un mateix per l'educació; treball en equip; NO al sistema tradicional; diversitat; nous mitjans educatius i d'aprenentatge.

Referència bibliogràfica: Zabala i Arnau (2009). Idea clave 4, Los fines de la educación en competencias son el pleno desarrollo de la persona. En Zabala i Arau (Ed.), 11 ideas clave. Como aprender y enseñar competencias. Barcelona: Graó

Bibliografia: Zabala i Arnau (2009). Idea clave 1 i 4. 11 ideas clave. Como aprender y enseñar competencias. Barcelona: Graó